DÉUS

Intentant resumir una resposta que llevaria centenars de paginas, et dire que en les primeres religions l'habitual era la creença en multitud de déus. Aquests déus solen ser explicacions dels humans a fenomenos que no entenen (hi ha déus per als rajos, el sol, el mar, les collites). Entre aquestes mitologias destaquen, per la seva influència en occident, la grega i la romana, encara que aquesta ultima còpia les idees de molts déus de la grega cambiandoles el nom. Aquestes religions són cridades politeistas (de polis= molts, teo= déu).Aquesta forma àdhuc es conserva, arcaicamente, fins i tot en religions fonamentalment monoteistas (és a dir que creuen en un sol déu) com la catolica (seguiment de distintes virgenes - Macarena, Verge de la Pau, etc. - i cristos - dels Desemparats, de Medinaceli) encara que siguin localismos folcloricos i sempre remetin a un sol Déu i a la seva mare.
Amb el transcurs del temps, moltes d'aquestes religions politeistas desemboquen en religions monoteistas o gairebé. Asi al final de l'Imperi Romà el numero de déus que en realitat es veneran es concreten en els mes importants. Per una altra part, hi ha una linea monoteista que parteix dels hebreus i que dara en una de les seves branques el cristianismo i que en una altra formés el judaismo, que són basicamente monoteistas. La influència oriental tambien posseeix el doble vessant de molts déus i un sol déu, encara que en est ultimo cas el ser suprem no existeixi com tal (Budisme i hinduismo).Segun una teoria, la religiosidad de l'home, segun el seu evolucion seriosa: molts déus, un déu (amb éssers o entitats afins o com formes d'aquest déu -fill, espiritu sant-), un déu, mes o menys omnipresent i omnipotente, déu interioritzat (déu en nosaltres, no mes déu que l'interior) i/o absència de déu.
Aquesta seriosa aproximadament una somera evolucion de les religions, encara que pots imaginar que cada religion té ademas la seva pròpia història i evolucion
I