jueves

LA BROMA A MANUEL

Descubri fa temps que la grandesa d'una persona no es mesura pel que sap, pel que té o pel que ens vulgui fer creure que sap o té. Hi ha persones que posseeixen "follet" gent anònima que apareix en el moment menys inesperat i si aquestes atent al que succeeix et deixa anar una lliçó que ja querrian molts lideris espirituals tenir aquest do o facultat. Persona que passessin a formar part del teu bagatge i que els recordessis sempre. He tingut la fortuna d'aprendre i conèixer a alguns/as d'elles, persones a les quals tal vegada en altres circumstàncies no hagués conegut si no fora pel meu treball, persones que quan els mires als ulls veus que aquesta mirada va molt cap a dintre, gens volen amagar, gens han d'aparentar, són asi i malgrat molts pesessis i que en alguns moments els pugui fallar la fe i l'esperança són grans.Ahir escoltant un programa de ràdio d'aquests en els quals una persona que et "vol bé" encarrega a un locutor et cridi i et gasti un broma.El ciutadà al que cridarem Manolo sol·licito a la Junta d'Andalucia un pis de protecció oficial, llavors el locutor li crida, Don Manuel.....- Si digame- Li crido de la Junta és per la sol·licitud que vd ens va fer perquè se li atorgués un pis de protecció oficial, li comunico que l'hi hem concedit. Manuel aquesta feliç com unes castañuelas ole ole.Llavors el locutor li diu a veure veig que vostè és propietari d'un bar, al que l'home contesta asi és. Llavors esperi que vaig a mirar uns papers..... Ho sento molt Sr. Manuel però vostè no pot accedir a l'habitatge. El pregunta i això?, vostè és propietari d'un bar s'ha de guanyar però que molt bé la vida i vol prendre'ns el pèl ( el va pujant de to). No és cert, contesta Manuel- Miri vostè he hagut de fer un credito que m'aquesta costant molt pagar, estic vivint amb els meus pares, no tinc gens.El locutor, però abans treballava vostè de paleta no?, contesta Manuel si. I ho hecharon per vague no? (locutor). Manuel es posa una mica nerviós i li diu doncs no, se'm va oferir l'oportunitat d'agafar el bar i no m'ho pense.Llavors la conversa va pujant de to i el locutor intenta posar-ho nerviós i treure-ho dels seus casillas. S'allarga uns 5 minuts més, Manuel en un parell d'ocasions aixeco la veu, davant de l'atropellament que magistralment el locutor ho estava sotmetent.Al final Manuel li diu miri vostè sera que el pis no ha de ser mio, no m'ho concedem doncs per alguna cosa serà, de totes maneres no es posi nerviós senyor pasese vostè pel meu bar i jo li convido a alguna cosa.El locutor destapo la broma i li diu, Manuel vostès els andalusos són la llet. Manuel diu com en totes parts hi ha de tot, no tenia ganes de discutir-me amb vostè a pesar que tenia moltes esperances posades en el pis, però al veure que vostè s'anava empipant tant pense pobre home, que malament li senti el treball, no sere ni més ni menys feliç si em donen el pis, per al meu no s'acaba el món.Em quedi escoltant la conversa al principi, se'm van escapar algunes riallades, però poc a poc em captivo la manera en què Manuel parlava i toreaba al presumpte funcionari, sempre amb respecte, acceptant el que l'altre li decia, passi de la gràcia al cabreao (hi hagués jo agafat el telefono i manat al funcionari a ..) i del cabreig a la leccion magistral que ens va donar a tots Manuel.

¡Conecta los altavoces!, si padece del Corazón por favor no lo veas

FOR THE BIRDS con Betty Boop

DIOS HIZO EL MUNDO EN7 DIAS

GILA

AGUSTIN GIMENEZ

ENRIQUE SAN FRANCISCO

Pablo Motos - El Agua

Anabel Alonso - Los Piropos

Bermudez - Vuelta de las Vacaciones