martes

EL COMIAT



Era una nit freda de Barcelona, els carrers romanien desertes, pràcticament, deshabitades. Llavors, la Ciutat semblava desemparada, sense el menor apunto possible de vida existent.

El sigilo nocturn, amb un to d'angoixa malenconiosa, transfiguraba els llargs carrers en immensos tubs, l'horitzó dels quals estava perdut, distorsionado en l'ombrívol aire, com si es tractés d'algun estrafalario artilugio creat pel nou segle.

En la llunyania, es podia contemplar com es difuminaba a la perfecta natura un bell jardí, on, en un banc, romania asseguda una recóndita noia.

Ella era jove, vestida de negre amb una tez suau, dòcil i macilenta, d'instint pueril, els seus ulls estaven enfonsats en un mar de llàgrimes cándidas naufragades a mig camí. A posteriori, va aparèixer un home que la va abraçar tiernamente i amb molt tacte i dulzura, els seus corpulentos braços es derritieron al fregar la seva pell, commovent-la i mostrant una inquietud pel seu deplorable estat.

Mentre els núvols desvestían a la lluna, profanándola i deixant-la nua, la bella parella es va alçar dirigint-se al port. L'home tenia que conduir al seu fidel amant a un paratge segur. Eren temps ardus on un possible retorn era totalment irrealizable.

La parella es va mirar fijamente als ulls: amb una simple mirada l'hi van contar tot. Els fulgentes ulls, com estrelles retratades al mar, ocultaven una forta passió, com una flama continguda dintre una xemeneia, aprisionada sense poder esclatar, va esperar.

L'home va prendre la dolça mà a la noia i la va dirigir cap a una espècie d'embarcació, on governava la pesadumbre i la fredor.

La noia, sigilosa, va contemplar detenidamente com s'allunyava de la seva pàtria, s'anava mar a dintre, enfrontant-se a un futur o un potser ignoto per a ella. El silenci era mes profund, la lobreguez l'envoltava. L'home, mentre anaven avançant al seu incògnit i remota destinació, s'anava consumint com qualsevol ciri enmig d'un torb. La noia es va quedar sola en la tenebrosidad i la solitud, tot un món de confusió.

In situ, la noia va reflexionar i va obrir els ulls a una verídica realitat: el seu estimat havia partit cap a una guerra a la qual pocs eren els quals tornaven, ?.. .

¡Conecta los altavoces!, si padece del Corazón por favor no lo veas

FOR THE BIRDS con Betty Boop

DIOS HIZO EL MUNDO EN7 DIAS

GILA

AGUSTIN GIMENEZ

ENRIQUE SAN FRANCISCO

Pablo Motos - El Agua

Anabel Alonso - Los Piropos

Bermudez - Vuelta de las Vacaciones