domingo

REFELXIONES D'UN GOS

Aquest escrit és per a esplaiar-se, potser demà un pensa diferent,

o pensa igual, però és important treure el que un sent... i avui ho faré.

Senyor, estic mirant el desastre que hi ha al voltant, en la meva vida i ja no tinc fé. La qual el teu em demanes per a seguir, no la tinc. Possiblement desitjo que les coses surtin bé, però no és suficient, estic molt cansat per a tornar una altra vegada a lluitar i obtenir el mateix. No em preguntis que és el que vull perquè no desitjo gens, cada vegada que desitjo alguna cosa s'usa en la meva contra i se m'arravassa o se m'allunya més per a enfonsar-me més, jo així no puc respirar; no t'estranyi que no desitgi res ni confie en res així gens em pot fallar. Assec que les forces que em queden m'estan parlant, se'm repeteixen imatges del passat i ploro. No és que no crea que les coses poden canviar, és que mai les he vist canviar malgrat lluitar i de no rendir-me. Duc un temps desitjant estar tranquil, solament tranquil i ja són anys sense poder respirar. El meu cos no llença, no sent, cada vegada està mes parat i mes mort, cada vegada està mes temps ficat en llit i encara que li omplo de desitjos o d'il·lusions, no serveixen per a res, me'ls llença tots al sòl i em fa perdre la fé en solament tres segons, jo ja no puc seguir llençant d'ell, em sento molt cansat, em sento sol i sense sentit, sento que em segueix faltant amor. Per a mi la vida està sent un càstig. No t'ho prenguis a malament, és la meva culpa, és que m'he adonat que no sé viure, no em van ensenyar, i jo estic perdent el nord com per a saber que fiar-me... Si hi ha un motiu perquè jo estigui aquí, mostra-m'ho i dóna'm un respir i ensenya'm i si no ho hi ha, per favor no perllonguis això ni un segon més, perquè ja no puc. L'univers deu comprendre que no puc més i ha de donar-me un respir o seré una bombeta que esclata sense remei. L'única persona que podria ajudar-me, ja no està en la meva vida i es renta les mans dient-me que ho haig de fer sola dient que així no es mourà cap manipulació, però jo sento que és per a llevar-se el mochuelo de damunt, perquè no em vol en la seva vida, ell ja ha fet la seva vida i jo a vista de qualsevol que estigui mirant sóc algú que molesta. Algun amic dirà que no, però és que em molesto fins a a mi mateix. És com si tingués pulgas i solament jo les sentís. Se m'acaben les forces Senyor, disculpa la meva queixa. Sabies que fa un any i bec et vaig dir que no podia fer-ho solament... Tot el que he tingut en la meva vida ha estat no tenir realment gens, o tenir dolor, o alguna cosa que em traeix, i em fa mal. No t'adones que m'ha fallat tot en la vida? Tot des de la meva infància. Com puc ser feliç si no tinc ganes de gens des de nen i sol tir i tir esperant que per un dia pugui respirar? per què dec tenir fé encara? Fé en què? Miro i sento que totes les persones, tot l'amor que tenia, fins a la meva pròpia família o amics, l'afecte, la meva pròpia joventut, la meva pròpia lluita, el meu dolor, fins a la meva forma de viure o treballar o estudiar, m'ha fallat i no era el que devia, tot el que he viscut ha estat forçat, perquè no era el moment per a res del que ocorria, he fet coses sempre avançades a la meva edat i no les he gaudit les he empassat com un jarabe, mai vaig poder ser nen, ni adolescent... Fuí un gos abandonat en el carrer. Amb 17 anys treballava, estudiava, i pagava el meu lloguer i no hi havia diversions, ja llavors tot era lluitar per sobreviure. I ara que sóc adult m'he cansat de ser adult, de seguir sent un gos. Comprenc que tot van ser situacions forçades, traumaticas, però mira'm! no estic ja... Llavors, significa que mai he viscut no? ... Com puc tenir fé si sempre em deixes solament, m'arravasses tot el que per a mi pot ser un assoliment i el que em dóna esperança m'ho negues, com puc seguir si ningú es queda perquè em sorprengui perquè em dóna amor? m'allunyes del que vull, ja sigui estudis, persones o simples desitjos. (diuen que la família i l'amor són els pilars mes importants) , i malgrat això i de no tenir-ho, vaig tenir forces per a sortir i he seguit com he pogut, però falla alguna cosa per dintre, potser estic trencat, sóc un gos rondaire trencat. L'únic moment agradable ha estat fa unes setmanes, vaig sentir pau mentre em despertava i em trobava a gust, no tenia fred. Estic cansat d'aquesta independència imposada, que em tiressin i hagués d'empassar amb aquesta independència i aquesta solitud forçada - Algú m'ha preguntat si jo volia ésto a aquesta edat?. Potser als 30 vivint una vida normal un desitja la seva independència, però i si t'obliguen???? Em refereixo al fet que potser si tot hagués estat normal és alguna cosa que algú desitja perquè està preparat però és que és alguna cosa que no desitjava ni he desitjat durant anys, igualment ho he hagut d'empassar. Ja saps com odia un gos empassar alguna cosa si no vol! Em segueix faltant amor i no es com apagar-ho per les nits aullo. Perquè no ho vaig a recuperar. L'amor que em va negar la meva família, mai ho vaig a recuperar i tinc malsons de gos, són massa anys, fins i tot si ara la meva mare volgués donar-me una abraçada o un lametazo, seria tard, perquè ja ni ho vull, ni m'aportaria gens, ja és tard. Però la vida segueix no? i ens toca fotre'ns sense l'home-gos al que estimem, sense la família que de nena vas necessitar, i la qual necessites potser ara, sense els amics que ja no estan, i saps? Aixecar-me solament, acostarme solament, sortir per a treballar o aconseguir menjar com un gos-robot a un treball està perdent el sentit perquè ésto no pot ser viure, jo no sigues fer-ho millor. Repeteixo, que és culpa meva suposo, perquè no es viure, no es viure i a aquestes altures hauria d'haver après. I després d'aquests anys, tampoc sigues si ara vull ja, estic massa trencat. Un gos també es cansa. I no hi ha sabor, ja no em sap. Perdona per les meves queixes, solament són queixes suposo, m'asseuré en el meu lloc esperaré per si passa algun autobús de gossos. Aquí on està el senyal dels gossos rondaires i abandonats. Demà tot passarà, em donaré la meva última oportunitat. Si, ho sento. Però no tinc forces ni per a l'última i sé que si no surt bé no podré aixecar-me mes. Sóc un animal que mai va demanar gens. No va demanar gens mes que estar i tenir una vida normal i ja és impossible pel seu origen. No es com remuntaré que la resta de la meva vida sigui normal, un mirall trencat segueix sent un mirall trencat per molt que vulgui ser un mirall normal, solament creo que no puc fer-ho perquè sóc el meu propi enemic i no tinc les preguntes correctes per a arribar al meu interior i el jo que m'enfonsa, les meves forces em fallen ja i és tan evident que ploro per qualsevol cosa. Ho sento, haig de centrar-me, la por a fallar per última vegada també em fa emprar el meu últim alè i treure el fracàs que sento, haig de pensar en alguna cosa que pugui funcionar. Desitjar per última vegada, perquè em fallen les forces, no es que em passa. Tant de bo pogués fer-ho millor, creo que he arribat molt lluny, perquè aquesta fatiga és una mostra del camí recorregut, molt i molt dur. Però és que ja he gastat totes les meves forces i no he aconseguit encara gens que sigui digne de victòria per a mi. Desig que facis que m'ho crea, que recuperi la fé. L'he perdut quan era nen i la d'adult no em serveix, no m'encaixa. no ho entens veritat?. Ho sé, per això em sento un gos, a un gos tampoc se li entén mai. Signat: un gos rondaire.

¡Conecta los altavoces!, si padece del Corazón por favor no lo veas

FOR THE BIRDS con Betty Boop

DIOS HIZO EL MUNDO EN7 DIAS

GILA

AGUSTIN GIMENEZ

ENRIQUE SAN FRANCISCO

Pablo Motos - El Agua

Anabel Alonso - Los Piropos

Bermudez - Vuelta de las Vacaciones