jueves

Morir l'amor


Va haver-hi una vegada, en la història del món, un dia terrible en el qual l'Odi (que és el rei dels mals sentiments, els defectes i les males virtuts) va convocar a una reunió urgent amb tots ells.

Tots els sentiments negres del món, i els desitjos mes perversos del cor humà, van arribar a aquesta reunió amb la curiositat de saber quin era el propòsit de la convocatòria.

Quan a la fi van estar tots presents, va parlar l'Odi i va dir:

- "Els he reunit aquí a tots perquè desig amb totes les meves forces matar a algú".

Els assistents no es van estranyar molt, doncs era l'Odi el qual estava parlant, i ell sempre vol matar a algú. No obstant això tots es preguntaven entre si qui seria tan difícil de matar, tant com perquè l'Odi els necessités a tots.

- "Vull que matin a l'Amor", va afegir.

Molts van somriure malévolamente, doncs més d'un li tenia ganes...

El primer voluntari va ser el Mal Caràcter, qui va dir:

- "Jo aniré, i els asseguro que en un any l'Amor haurà mort; provocaré tal discòrdia i ràbia que no ho suportarà".

Al cap d'un any es van reunir una altra vegada, i a l'escoltar el reporti del Mal Caràcter van quedar tots summament decebuts. ??Ho sento, ho vaig intentar tot, però cada vegada que jo sembrava una discòrdia, l'Amor la superava i sortia avanci?.

Va ser llavors quan molt diligente es va oferir l'Ambició, que fent parenceria de la seva poder va dir:

- "En vista de que el Mal Caràcter va fracassar, aniré jo. Desviaré l'atenció de l'Amor cap al desig per la riquesa i pel poder. Això mai ho ignorarà".

I va començar l'Ambició l'atac cap a la seva víctima, qui efectivament va caure ferida... però després de lluitar per sortir avanci, va renunciar a tot desig desbordat de poder i va triomfar de nou.

Furiós l'Odi pel fracàs de l'Ambició, va enviar a la Gelosia, qui burletes i perversos inventaven tota classe d'artimañas i situacions per a despistar l'Amor i lastimarlo amb dubtes i sospites infundades. Però l'Amor, confós, va plorar i va pensar que no volia morir, i amb valentia i fortalesa es va imposar sobre ells i els va vèncer.

Any després d'any, l'Odi va seguir en la seva lluita enviant a les seves mes hirientes companys; va enviar a la Fredor, a l'Egoisme, a la Indiferència, a la Pobresa, a la Malaltia i a molts uns altres que van fracassar sempre, perquè quan l'Amor se sentia desfallecer prenia de nou forces i tot ho superava.

L'Odi, convençut que l'Amor era invencible, els va dir als altres:

- " Gens que fer. L'Amor ha suportat tot, duem molts anys insistint i no ho assolim"...

De rampell, d'un racó del saló es va aixecar un sentiment poc conegut i que vestia tot de negre, amb un barret gegant que queia sobre el seu rostre i no permetia veure el seu aspecte. Era fúnebre com el de la mort:

- "Jo mataré a l'Amor", va dir amb seguretat.

Tots es van preguntar qui era aquest, que pretenia fer només el que cap havia pogut. L'Odi va dir:

- "Bé... si estàs tan segur, veu llavors i fes-ho".

Tan sol havia passat algun temps, quan l'Odi va tornar a cridar a tots els mals sentiments per a comunicar-los que després de molt esperar, per fi L'AMOR HAVIA MORT.

Tots estaven feliços, però sorpresos. Llavors el sentiment del barret negre va parlar:

- "Aquí els lliuro l'Amor, totalment mort i destrossat", i sense dir més, es va marxar.

- "Espera "... va dir l'Odi - "En tan poc temps ho vas eliminar per complet, ho vas desesperar i no va fer el menor esforç per a sobreviure. Qui ets???".

El sentiment va aixecar per primera vegada el seu horrible rostre i va contestar:

- "SÓC LA RUTINA".

¡Conecta los altavoces!, si padece del Corazón por favor no lo veas

FOR THE BIRDS con Betty Boop

DIOS HIZO EL MUNDO EN7 DIAS

GILA

AGUSTIN GIMENEZ

ENRIQUE SAN FRANCISCO

Pablo Motos - El Agua

Anabel Alonso - Los Piropos

Bermudez - Vuelta de las Vacaciones